Publicacions

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge

Sinopsi

Parlar sobre les transformacions del paisatge per efectes de la mà de l’home suposa poca novetat en un moment en què l’ecologia i la necessitat de trobar un model sostenible de relació amb l’entorn estan a les pàgines d’actualitat dia sí i dia també. Tampoc no ho és parlar de qüestionshistòriques i d’arqueologia industrial com el funcionament d’antics molins, l’origen dels nuclis de poblament o les relacions de poder entre senyorius territorials feudals. Quan el marc en el qual se situen aquestes reflexions, però, és el riu de la Sénia, la cosa canvia.

Els habitants de la zona sabem que cal parlar i molt d’aquest tema per tal de donar-lo a conèixer i fomentar la reflexió al seu voltant. I que, dins i fora de casa, durant molt de temps el tema serà encara novetat. Perquè se n’ha parlat poc, i això vol dir que es coneix poc i es valora poc. Per aquest mateix motiu encara no es tenen prou en consideració els recursos patrimonials a l’hora de dur a terme planificacions territorials. És veritat que s’han fet coses importants en aquest sentit en els darrers anys, però encara no són suficients. Aquest llibre vol ser una gota d’aigua més en la contribució al coneixement, la valoració i la difusió del patrimoni al voltant del Sénia.

Autors

Victòria Almuni Balada, llicenciada en Història, especialitat d’Història de l’Art. Doctora i catedràtica d’institut a l’IES Manuel Sales i Ferré. Professora de Didàctica de les Ciències Socials al Campus Terres de l'Ebre de la URV. Forma part del Centre d’Estudis Seniencs des de la seua fundació. Membre del consell de redacció del suplement Plecs d’Història Local de la revista Avenç. Representant de l'Antena del Coneixement de la URV a la Sénia.

Ferran Grau Verge, mestre i llicenciat en Història general per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de l’IES Manuel Sales i Ferré. És soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona, entitat des de la qual ha coordinat durant molts anys la revista Raïls. Ha escrit diversos articles en publicacions periòdiques i és autor i coautor de diversos treballs i llibres relacionats amb la didàctica de les ciències socials i la història. Actualment escriu la seua tesi en Didàctica de les Ciències Socials.

Onada Edicions

GUERRA I TERRITORI (1808-14). Alguns aspectes de la guerra del Francès als pobles de banda i banda del riu de la Sénia

La guerra del Francès s’emmarca dins d’un període convuls, la primera meitat del segle XIX, en què les estructures polítiques, econòmiques i socials d’Espanya sofrien un canvi irreversible.

Els anys de la guerra van configurar un punt de partida i de referència per als anys posteriors. Al territori estudiat aquesta guerra va suposar un autèntic trasbals en elqual es va sacrificar persones, economia, infraestructures, etc. A més, enmig d’una guerra contra un enemic comú, hi trobem l’eclosió d’un liberalisme que troba àmplies resistències absolutistes, ben paleses al llarg de la centúria. Aquesta obra analitza els fets bèl·lics, així com també l’impacte econòmic, social i polític que aquells anys de guerra provocaren en el territori, que va esdevenir un escenari de referència atesa la seua importància geoestratègica.

Ferran Grau Verge (Tortosa, 1960). És mestre, llicenciat en història i doctor en Didàctica de les Ciències Socials. Catedràtic de l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, és soci fundador del Centre d’Estudis d’Ulldecona i coordinador de la publicació de l’entitat, Raïls. Forma part també del Grup d’Estudis Rossell 750 Aniversari. És autor i coautor de diferents llibres i articles de revistes relacionats amb el món de la Didàctica de les Ciències Socials i de la Història local.

Núria Sauch Cruz (Ulldecona, 1972). És doctora en Història. En l’actualitat treballa com a tècnica a l’Institut Ramon Muntaner. Col·laboradora externa del Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB. És membre del Centre d’Estudis d’Ulldecona i del consell de redacció de la revista Raïls. La seua producció bibliogràfica –llibres, capítols de llibres i articles de revistes- l’ha dedicat principalment a l’anàlisi dels moviments contrarevolucionaris (reialisme i carlisme), la conflictivitat social, política i econòmica del segle XIX a les Terres de l’Ebre i del Maestrat.

ULLDECONA SETCENTISTA (2 volums)

Per fer la reconstrucció del segle XVIII, per assajar una aproximació al que s’anomena història total, els autors han hagut d’esbrinar un bon grapat d’aspectes diferents: el medi físic, la demografia, l’urbanisme, la propietat i la distribució de la terra, les activitats industrials i els altres mitjans de producció, l’estratificació social, les institucions, les formes de vida, les mentalitats, els costums, la cohesió o la disgregació de la societat, etc.

Les qüestions acabades d’esmentar han estat objecte d’una anàlisi rigorosa. Una aproximació particularitzada posada al servei d’una interpretació de conjunt que traslladarà el lector a una època pretèrita, fascinant, amb llums i obres sobre les quals prendrà suport la societat actual.

Ulldecona setcentista constitueix un treball de recerca guardonat en la XIV edició (2003) del Premi d’Història Enric Bayerri, auspiciat per l’Associació de Veïns Jesús-Catalònia.

Autors: Joan Roig Vidal i Ferran Grau Verge

ULLDECONA. HISTÒRIA I TERRITORI.

La publicació que el lector té al davant proporciona un retrat excel·lent de la Ulldecona (el Montsià) de principis del segle XXI. Pretén ser un mirall d’aquesta societat polimòrfica i polisèmica, d’una societat en ebullició i en plena transformació. Els autors, amb aquest primer volum parlen de qüestions relacionades amb la història, el patrimoni i el territori.

Ulldecona, història i territori esdevé una síntesi de continguts imprescindibles per als autòctons i per als forans. I, mitjançant una mostra fotogràfica d’autèntica excel·lència, ens convida a recórrer un ecosistema , el d’Uldecona, des de les perspectives espacial i temporal.

Textos:  Ferran Grau Verge (coord.), Victòria Almuni Balada i Maria Pilar Aparicio Aznar.

Fotografies: Rafael Verdiell Homedes i Eugeni Guzmán Morcillo.